A finals de la dècada dels 80 un grup d'adolescents beguetans es comença a interessar per tota la màgia que envolta el món de l'espeleologia. Carles Ortiz, aleshores metge de la vila, engresca el grup amb les seves històries espeleològiques. Aquest fou deixeble d'en Oscar Andrés, reconegut espeleòleg del Club Muntanyenc Barcelonès i veí de Begues.

Els joves Casado, Esteve, Martorell i Tornamorell es decideixen doncs la tardor del 1990 a pendre part com a alumnes en el VIIIè Curs d'iniciació a l'espeleologia del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. En aquest curs s'imparteixen classes de coneixements topogràfics, tècniques d'exploració vertical en cavitats, coneixements d'autosocors espeleològics i fauna cavernícola.

El resultat és un èxit i en la novena edició d'aquest curs hi participaran Roman Francesch i Iñaki Salom. És aleshores que el grup esdevindrà homogeni i les sortides de cap de setmana arreu del país per practicar l'espeleologia seran constants. Davant l'empenta del grup envers l'esport-ciència i tota la varietat de cavitats que ofereix el Massís del Garraf i degut a tota la vinculació que uneix Begues amb l'història de l'espeleologia, troben de justícia fundar un grup.

Un grup d'espeleólegs beguetans. Es per això que finalment la tardor del 1993 es crea la primera entitat beguetana dedicada a l'estudi, difusió i docència de l'espeleologia a Begues. Rebrà el nom de Begues Espeleo Club (B.E.C.) quedant enregistrada davant la Federació Catalana d'Espeleologia mitjançant acta constitucional el 12 d'octubre de 1993, en el nº 8 del carrer del Bosc.

Aquella primera acta la signaren:

Carles Ortiz i Rodriguez (President)
Iñaki Salom i Seminario (Vicepresident)
Roman Francesch de Herralde (Secretari)
Joan Manel Martorell i Guasch (Tresorer)
Jaume Tornamorell i Prado (Material)
Enric Romero i Ballano (Biblioteca)

i com a vocals:

Alex Buils i Gonzalez
Santiago Vendrell i Figueras
Oriol Ivern i Bondia
Anton Esteve i Ventura
Roman Grau i Edo
Juli Casado i Martinez

El grup creix i les exploracions a les grans cavitats catalanes són molt freqüents. En qüestió de dos o tres anys, es podria afirmar que totes les cavitats importants d'arreu del país han estat explorades. Es hora de viatjar a la resta del estat espanyol per explorar nous sistemes espeleològics.

Els estius 94-95 són dedicats en ple per visitar els grans sistemes càrstics del nord d'Espanya i es així com s'exploren diverses grans cavitats tant a Cantàbria com al País Basc. Sistema de Cellagua amb més de 800 metres de fondària i Torca del Carlista, cavitat de més de 500 metres de fondària i amb la sala subterrània més gran de tot Espanya i una de les més importants de tot el continent Europeu.

La tardor del 95 el BEC organitza el seu 1er Curset d'iniciació a l'espeleologia, que va resultar ser tot un èxit. Les pràctiques en cavitats es desenvoluparan al Garraf i al Montsec d'Ares (Lleida).

Però serà en la seva segona edició que els joves Maynadie i Cardiel hi pendran part, i en finalitzar-lo es quedaran com a socis de l'entitat i crearan la secció de muntanya. Els èxits d'aquesta no trigaran a arribar. La nova secció serà un reclam per a tota aquella gent del poble amant de la muntanya que no gosava apropar-se al BEC perquè l'única activitat que pensaven que s'hi desenvolupava era l'espeleologia.

		Fotografies d'alguns integrants deL CEBegues